AIXEQUEM LA BAIXADA!

Parlem de La Baixada?...Som-hi doncs!

Arriben dies de Misericòrdia, arriben dies de festa major a Reus i arriben mal de caps promoguts per notes de premsa o explicacions que em fiquen malalt.

Tota festa major té el seu punt àlgid o diversos, ficaré tres exemples:

1. Vilafranca del Penedès, quan he parlat amb coneguts vilafranquins i he preguntat quin és aquest moment, ho tenen bastant clar i coincideixen la majoria en citar la tronada i l'entrada de Sant Fèlix.
2. Tarragona, amb els companys i companyes pelacanyes(amb tot el meu amor) m'han dit que l'entrada del Braç de la Tecla i la posterior baixada des de la Catedral de tot el seguici i els pilars caminant són els moments.
3. I Reus no és una excepció, per algú de Reus, Sant Pere té molts moments, les tronades, completes amb l'encesa de la Teiera, la tornada del 29 amb la ballada final però el moment on coincideix tothom que he preguntat és completes i la tronada del 28.

Però i Misericòrdia?

Amb el discurs que s'ha imposat entre molts ganxets i ganxetes, gràcies a notícies als mitjans de comunicació, notes de premsa de l'Ajuntament i entrevistes a regidors i regidores i dir i repetir que Misericòrdia és la "Festa Major Petita" no donem importància als actes que es realitzen. Està molt clar que són menys actes que Sant Pere però això no vol dir que no tinguin un gran simbolisme i per tant esdevinguin grans moments.

L'Àliga esperant l'entrada amb el Ball de Diables fent l'encesa final de La Baixada

Des del meu punt de vista, el 25 de setembre té dos moments que fan que la nostra festa de Misericòrdia faci un salt qualitatiu en el món festiu, l'entrada al Santuari i el seu ball solemne davant de la Mare de Déu per part de l'Àliga, i per qui no ho hagi agafat amb el títol que presideix aquestes línies, 
La Baixada.

Si, La Baixada, un acte singular, no és una cercavila, no és un correfoc, li podríem dir, com ha dit més d'una vegada el Salvador Palomar, la gent acompanya al Ball de Diables cap al Santuari, una peregrinació civil, la gent no es fica pel mig i el diable no interactua amb el públic.

Un acte, que tot i ser relativament jove, l'actual Baixada és del 1981, és l'herència d'anys de vinculació entre el Ball de Diables, Misericòrdia i Reus, ja que podem parlar de finals del segle XVIII fins avui dia. No és tan sols l'herència d'un acte, perquè també som els hereus d'una manera de ser i de fer com a diables (una manera de ser i de fer que podeu observar a l'exposició La festa sota el Foc i que animo a més d'un reusenc i reusenca a visitar).

Particulars La Baixada del 2016

Si, La Baixada, un acte singular, ja que permet a tota persona que no sigui sòcia del Ball de Diables de Reus (colla estable/entitat) a poder participar, sempre i quan la vestimenta sigui l'adequada, vestit de diable del nostre model Baix Camp-Priorat (tot i que cada vegada sóc més partidari de dir model del Camp), motius decoratius cosits, portar civader, espardenyes i maça dentada o barrilet.


Si parleu amb qualsevol diable o ex diable reusenc, sempre us dirà que l'acte que més s'espera és La Baixada. Un acte que provoca que diables de Reus que per motius personals visquin fora de la ciutat s'agafin festa aquell dia per fer tan sols una cosa, La Baixada i no cal dir com s'esperen els anys de solemnitats grans. A l'igual que no entenem Sant Pere sense les tronades no podem entendre Misericòrdia sense aquest acte.

En definitiva, La Baixada no és tan sols un orgull pel Ball de Diables de Reus, La Baixada ha d'esdevenir un orgull de ciutat, ja que aquest acte és el que fa que Misericòrdia tingui un pes en el món "diabler" i el món festiu català i qualificant-la de "tradicional correfoc" no s'ajuda gens.

No menystinguem La Baixada, no s'ho mereix, AIXEQUEM LA BAIXADA.

Foto de DGC Fotografia

Invertiu temps, si podeu, a llegir aquest article a La Teiera.